Podcast Luis i Àlex

In this podcast, the hosts discuss modern slavery. They explain that slavery still exists today, although it may be different from the past. They mention that around 50 million people were estimated to be enslaved in 2021, with forced labor and forced marriages being the main forms of slavery. They highlight that countries like North Korea, Eritrea, Burundi, and the Democratic Republic of Congo have the highest rates of slavery. They discuss how modern slavery is hidden in various industries and sectors, and how vulnerable individuals, including migrants and refugees, are often targeted by traffickers. They emphasize the importance of governments, NGOs, and individuals working together to prevent and combat modern slavery. They also mention the role of consumers in demanding transparency in supply chains and supporting organizations fighting against slavery. They conclude by stating that modern slavery is a serious violation of human rights and that awareness, action, and collaboration Bé, doncs, en el podcast d'avui tractarem sobre el següent tema, l'esclavitud a l'actualitat, amb el meu company Lluís. Doncs molt bé. Avui dia l'esclavisme, el món, segueix sent tan real com la resta de coses, la veritat. I, per desgràcia, és més abundant del que tots ens pensem. Com a d'altorreu hi ha llocs que la tassa d'esclavisme és més alta que altres llocs, esclar. Pot ser que l'esclavitud a l'actualitat no sigui com la de fa uns anys o fa segles. Però això no vol dir que hagi desaparegut, ja que com tota la societat ha evolucionat i aquest fet s'ha anat maquillant perquè no sigui tan evident. Actualment es considera esclavisme quan una persona o un grup li pren la llibertat a un altre mitjançant amenaces, violència, abusos de poder o enganys. I els trafiquen, els obliguen a fer treballs forçats i els obliguen a casar-se. Bé, doncs, començarem posant-nos en context, ja que cal saber que hi ha diferents tipus de tractes que podríem considerar com a esclavisme. Nosaltres ens centrarem, o almenys en aquesta primera part, en parlar-vos del tipus d'esclavitud que la majoria coneix o coneixeu o que tots tenim entès com a esclavitud o esclavisme. Sí, encara que avui dia no es vegi tant, es calcula que a l'any 2021 hi havia al voltant de 50 milions d'esclavos, 28 milions realitzant treballs forçosos i els 22 milions restants es troben en matrimonis forçosos. Aquests estaven dividits principalment en els següents països, Corea del Nord, Eritrea, Burundi i la República Centroafricana del Congo. Són així els països amb els indicis més alts d'esclavisme. Doncs això és correcte, Àlex. Com bé has assenyalat, la magnitud de la xifra de 50 milions d'esclavos a l'any 2021 és impactant. Una cosa increïble. Tot i que sovint pensem en l'esclavitud com a pràctica del passat, la seva presència avui en dia és una crua realitat. Ja que aquestes 50 milions de persones es troben en situacions de gran vulnerabilitat i moltes d'elles estan ocultes en les ombres de la societat, fora de la vista pública, esclar, com va tot? Exactament, com diu el Lluís. L'esclavitud moderna s'amaga en molts àmbits i sectors des de la producció de productes com el que utilitzem a diari fins als racons més foscos del món del tràfic de persones. Les víctimes poden ser tan homes, tan dones i nens que són forçats a treballar i aleshores en condicions perilloses i sense una remuneració justa. A més de l'explotació laboral, no podem passar per alt la violència física i sexual que moltes d'aquestes persones, per desgràcia, han de patir. Doncs vaja, una qüestió important que voldria superar ja és la relació que té l'esclavitud moderna amb altres problemes globals com la migració forçosa o altres problemes com els maltractaments socials. Moltes persones es troben obligades a abandonar les seves llars a causa de la persecució o la guerra que tenen. Aquesta modalitat, mobilitat humana, els fa més vulnerables a caure en els mans de traficants de persones i ser víctimes d'esclavitud, de lleis contra persones que poseixen i tot això. Doncs tens tota la raó Lluís. Els traficants aprofiten la desesperació d'aquestes persones i les submeten a situacions de violència i explotació. Bàsicament s'aprofiten d'elles. La manca d'opcions i l'absència de xarxes de seguretat fan que molts es desvinguin víctimes d'aquest cicle de misèria. Per afrontar aquesta crisi és essencial que els governs, les organitzacions no governamentals i la comunitat internacional treballin junts per prevenir i lluitar contra aquest terrible fet, l'esclavitud moderna. També cal destacar la importància de la consistència i la responsabilitat individual, ja que som consumidors i com a consumidors tenim el poder de demanar transparència en les cadenes de subministrament i d'advetjar per assegurar-nos que els productes que comprem no estan lligats a l'esclavitud. També com a ciutadans del món podem recolzar les organitzacions que lluiten contra aquestes pràctiques i pressionar les empreses perquè assumeixin la seva responsabilitat social i corporativa, ja que em sembla fastigós l'ús dels claus avui dia. Molt bé, doncs ara nosaltres com a persones que hem tingut d'investigar sobre l'esclavitud moderna i tot això hem fet la nostra pròpia hipòtesi i hem arribat a les nostres pròpies conclusions, les quals són que avui dia no només existeix aquest tipus d'esclavitud directa, que és això, directa, sinó que hem arribat a la conclusió que el treball en si és un mètode d'esclavitud poc vist. Amb què ens referim a això? Doncs molt fàcil, avui dia tots sabem que per viure necessitem del treball. Hi ha treballs on cobres més, treballs on cobres menys. Aquests últims treballs on cobres menys, com a cambrer, que és un bon exemple, treballes durant hores i hores i hores, més específicament treballes 12 hores, 13, i monetitzes gairebé una merda. Amb xifres de 20.000 euros anuals o arribant fins als 16.000 euros anuals, que si ho comparem una mica amb el que cobra un cirurgià, que és clar que no s'amaguen els treballs, no són els mateixos estudis, però les cases es paguen igual, no arribem. Estem dient que un cambrer mensualment cobra uns 1.000 euros, 1.200 euros, i si tenim en compte el pac de vida que té viure, per exemple, a una gran ciutat com a Barcelona, estaríem dient que no sobraria gaire diners. Literalment estem dient que per viure no és suficient ser cambrer. Això, nosaltres hem arribat a la conclusió de comparar-ho amb l'esclavisme, perquè l'esclavisme no deixa de ser un mètode de, si tu no fas això, reps un càstig. Aquí no reps un càstig, però reps el no viure, per així dir-ho, ja que si no treballes no pots menjar, no tens una casa, no tens com pagar les coses materials, llavors què fas? Vius al carrer. És veritat que no podem comparar de forma directa amb l'esclavisme, ja que avui dia, com ja hem dit abans, i el meu company Àlex ha marcat bastant l'esclavisme, avui dia és real. Creiem que això també és important dir-ho, perquè és veritat, hi ha treballs que són pràcticament l'esclavisme, de forma menys radical, però és esclavisme. I amb això acabem el nostre podcast, ens veiem l'altre dia amb un altre podcast, i qualsevol cosa, digueu-m'ho. En resum, l'esclavitud moderna és una realitat alarmant i complexa que encara persisteix a escala global. Tot i que ha evolucionat i s'ha disfressat en diverses formes, la seva radiació és un objectiu fonamental. Com hem estat parlant aquí, no? Consciència, acció i col·laboració són les eines claus per combatre aquesta greu violació dels drets humans i hem de treballar cap a un món on tothom pugui gaudir de la seva llibertat i dignitat, ja que és el que volem aconseguir per un futur que sigui igualitari i, bàsicament, això. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya