El mag dels estels

A magician invented a machine to make stars of all sizes and colors. He traveled to fairs and markets, demonstrating how easy it was to use the machine. However, people were afraid to buy the stars, fearing they would cause damage. The magician tried to reassure them that their children could reach the stars, but no one wanted to buy them. Eventually, the magician became so hungry that he ate his machine. El mag dels estels Una vegada un mag va inventar una màquina de fer estels. Semblava una mica la màquina de tallar prou, però no era ben bé igual. I servia per fer estels de tota mena, grans o petits, amb la llum groga, vermella, verda... El mag rondava per pobles i ciutats i no es deixava perdre cap fira ni mercat. Anava fins i tot a la fira de Milà i a les fires dels cavalls de Verona i portava per tot arreu la seva màquina i explicava com era de fàcil de fer-la funcionar. Els estels sortien petits, en fil per governar-los, però a mesura que s'anaven enfilant creixien i creixien fins a la mida desitjada. I fins i tot els més grossos no eren gens difícils de governar. La gent se pilotava al voltant del mag, com se pilota sempre al voltant dels que ensenyen al mercat una màquina de fer fideus, d'esprints o de pelar patates, però mai no comprava ni un estel petit així. Si et poso un globot, encara, però si li compro un estel del meu fill, qui sap quines destrosses em pot fer. I el mag li deia Apa, no tingueu por, els vostres fills arribaran a les estrelles, començau a acostumar-los des d'ara. No, no, gràcies. A les estrelles, que se'n vagi una altra, però al meu fill segur que no. Estels, estels de debò, qui en vol? Però ningú no en volia. El pobre mag, com que no menjava perquè no guanyava ni un ral, no era més que pell i ossos. Un vespre, que tenia més fam que de costum, va convertir la seva màquina de festa en un formatge de bola i se'l va menjar. Fins ara.