podcastbarbi

In this podcast, the hosts discuss the ideas of philosopher Friedrich Nietzsche, focusing on the death of God and nihilism. They explain how Nietzsche saw the death of God as the loss of belief in traditional religious values, leading to the collapse of traditional morals. This, in turn, leads to nihilism, which is the perception of a lack of meaning and value in existence. However, Nietzsche also sees this as an opportunity to create new values and shape our own existence. They discuss the concept of the Ubermensch, or superman, who is someone who creates their own meaning in life and lives without being bound by traditional moral values. They also touch on Nietzsche's views on Apollo and Dionysus, and how society represses the Dionysian aspects of life. They conclude by discussing Nietzsche's ideas on living a fulfilling life and the importance of embracing our own power and creativity. Overall, they explore Nietzsche's philosophy and its implications for our daily lives. Benvinguts a un altre podcast filosòfic. En el podcast d'avui es trobarà amb el pensament d'un dels filòsofs més influents del segle XX, Frederic Nietzsche. Avui tenim amb nosaltres Marc, Arthur, Lucia, Andrea, Alfredo, Marc, Marina i Clara. Podem xerrar una mica sobre aquest gran filòsof i ajudar a la gent a entendre millor, d'una manera més o menys. I darrere les pantalles, la clip de realització format per Bàrbara i Núria. Nietzsche es conegut per les seves idees provocatives, com per exemple el superau. Però abans d'inserir-se dins la seva teoria, que tal si parlem un poc sobre qui va ser Nietzsche i qui el va dur a formular aquestes idees. Nietzsche va néixer a Alemanya, el 1844, dins d'una família religiosa. Des de ben petit va mostrar un gran interès per la filologia clàssica i en la literatura gràfica. La seva experiència com a filòleg el va dur a qüestionar-se en moltes de les realitats i a parlar-se de la filosofia occidental. A més, la teoria de Nietzsche és bastant diferent a les d'altres escriptors de segon de batxillerat i crec que en Marc i en Artur saben per on començar. Moltes gràcies Paula. Hola Artur, és un plaer parlar aquesta nit amb tu. Hola Marc, avui explorarem un tema profund, que era de la mort de Déu i el nihilisme segon Nietzsche. Començant per la mort de Déu, què significa exactament per a Nietzsche? Per a Nietzsche la mort de Déu és la pèrdua de la creença en els valors religiosos tradicionals, com el fonament de la mort i el significat de la vida. Déu ja no és una autoritat moral la qual cosa porta al col·lapse dels valors tradicionals. I com es relaciona això amb el nihilisme? La mort de Déu condueix al nihilisme, que és la percepció de la falta de sentit i valor en l'existència. Nietzsche veu això com un desafiament, però també com una oportunitat per crear nous valors i donar forma a la nostra pròpia existència. Interessant. I quin paper juga el vitalisme en aquest procés? El vitalisme, o nihilisme positiu, implica abraçar la vida i trobar significat en l'existència mateixa d'estar viu, en lloc de buscar-ho en els valors transcendentals. És un actitud d'afirmació de la vida i creació de sentit en el món terrenal. Entenc. Llavors, com podem aplicar aquestes idees a la nostra vida diària? Crec que és important reconèixer que, encara que vivim en un món sense valors absoluts, encara podem trobar el significat i propòsit de les nostres accions i relacions personals, podem crear els nostres propis valors i viure d'acord amb ells. Si no vaig malament, després de la mort de Déu, l'home té dues opcions. Esdevenir l'últim home o convertir-se en el superhome. Exacte. L'últim home és aquell que no aconsegueix trobar un sentit en la vida més enllà d'ella mateixa. No pot superar la falta de sentit i acabarà presencial del fil de la seva espècie. I aquest superhome, què és? El superhome és aquell que crea el seu propi sentit de la vida, es converteix en el Déu terrenal, deixa enrere les limitacions morals i adopta una norma moral, la dels senyors. Això significa que viu sense seguir cap regla moral? Exacte. El superhome viu sense estar sotmès a cap precepte moral i busca la seva pròpia excel·lència en tot el que fa. Interessant. Així que es tracta de viure una vida plena de llibertat i gratuïtat, o llunyança de les normes obertes. Precisament. El superhome és la mesura de totes les acusacions i viu conforme a la seva pròpia voluntat renunciant a la moral del drama. Ah, per cert. Has sentit parlar d'Apollo guionitzant la mitologia grega? Sí. Apollo representa la racionalitat i l'ordre, mentre que guionitza el simbolisme de la passió i l'espontaneïtat greca. Sí, exacte. Apollo representa la mesura i la bellesa emocional, mentre que guionitza l'expressió de la desmesurada i la passió. Nietzsche argumenta que al llarg de la història, els veloços políneos han prevalgut sobre els guionitzacos. De Gud emparta filòsofs com Socrates i Plató, els que negaven el canvi i buscaven realitats més enllà del terrenal. I com afecta això a la societat? Bé, doncs Nietzsche sosté que aquesta prevalença dels veloços políneos aporta a la repressió dels aspectes guionitzacos de la vida, com la passió i els impulsos creatius. Durant les dècades mitjanes, per exemple, els aspectes guionitzacos van ser considerats precaminosos. No obstant això, Nietzsche argumenta que tant el políneo com el guionitzaco són pels naturals de la humanitat, i que reprimir un d'ells és negar una part essencial de nosaltres mateixos. Llavors, quina és la solució de la segonitat? Nietzsche aboca per trobar un equilibri entre tots dos pols, reconeixent la importància tant de la mesura i la racionalitat com de la possible creativitat. Considera que la societat necessita despertar i abraçar la part guionitzaca que fa reprimir-nos, per trobar un equilibri més autèntic i complet de la vida humana. Bon dia, Pablo. Aquest exercici sobre Nietzsche i la seva visió de la transició de l'home al superhome és qüestionable, com d'equivoca el procés del passat a viure la millor versió d'un franquisme que existeix. Sí, Nietzsche ho entén, aquest exercici, d'una manera molt interessant. Comença amb la idea que l'home és un camell i aquest no té llibertat. Exactament, l'home no té llibertat. Després Nietzsche passa de camell Després l'home passa de camell a lliure, que aquest nega aquestes normes. És com si l'allò volgués proclamar la seva pròpia llibertat llogutjant, rebutjant les normes morals tradicionals. Però, a tot això, l'allò encara no és totalment lliure. Encara li fa falta alguna cosa. Exactament, encara no ha desenvolupat la capacitat de crear i imaginar les llibertats. Com és possible que li faci el Nil? El Nil és qui encara la veritable llibertat, ja que és capaç de definir els seus propis valors. Això és interessant, així que la veritable llibertat no només és la negació de les normes, sinó també la capacitat de crear les pròpies. Exacte. Per apagar-ho, Nietzsche es posa una visió sobre la seva vida com algun constant canvi. Sí, és un final confiantet d'aquest vídeo. Argumenta que intentar definir la realitat en categories no és adequat. Exacte. Crítics, filòsofs, ocionalistes com Plato i Kant que intenten encasellar la realitat dins les regles mínimes. A més, Nietzsche es posa una visió sobre la vida com algun constant canvi. Sí, és un final confiantet d'aquest vídeo. Argumenta que intentar definir la realitat en categories no és adequat. Exacte. Crítics, filòsofs, ocionalistes com Plato i Kant que intenten encasellar la realitat dins les regles mínimes. En canvi, Nietzsche es posa una visió sobre la voluntat de poder, un impuls cap a la superació i la realització personal. Aquesta voluntat de poder ens impulsa a entendre les nostres limitacions i a buscar noves formes d'expressió i creativitat. Exacte. Ofereix una perspectiva intrigant sobre el paper de l'ambició, la superació i la creativitat a les nostres vides i a la societat en general. Ens fa reflexionar sobre com podem abraçar aquesta voluntat de poder per créixer i evolucionar com a éssers humans. I és un tema molt profund que val la pena explorar-lo al fons. Ei! Saps què va pensar Nietzsche mentre es passejava per Suïssa? No, què va dir? Va proposar una idea interessant sobre com viure de vida plena. I quina idea va proposar? Va dir que hauríem de viure com si aquesta vida hagués de ser repetida eternament. Com si haguéssim de tornar a viure els mateixos moments una vegada i una altra. Exactament. Argumentava que això es podia portar a viure més plenament cada moment i sentit. Això és molt interessant. I què veia sobre les accions desagradables, com la mort d'algú? Defensava que, malgrat ser inevitable, podem canviar la nostra actitud davant d'ells. Oi una perspectiva interessant? I què creia que era el pitjor que podia fer un ésser humà? Creia que viure o viure el més i desitjar-se una altra vida seria el pitjor. Ens fa pensar sobre com enfocar la vida i com poder-la viure de la millor manera. Paula, doncs jo considero que hauríem de viure de manera amistosa. Perquè significa deixar-nos dur pel plaer i la satisfacció a la vida. I jo penso que és millor viure així perquè crec que prioritzar el plaer abans que el dolor mos condueix a una vida més feliç i que voldríem repetir eternament amb més ganes. Jo crec que hauríem de viure de manera zoica, ja que significa cultivar la seviesa i acceptar les circumstàncies sense importar si són plens o doloroses. Viure tenint en compte que, amb objectiu, augmentar el nostre plaer ens produeix estar bé i redueix l'estrès i allò que ens causa ansietat, perquè ens fa sentir millor i, passant-nos el bé, transforma la vida, la nostra vida, en una vida que voldríem repetir consecutivament. Tot i així, lo venim a crear una societat irresponsable i imprudent, mentre que els estoics creem una societat racional capaç dels plaers acceptant les circumstàncies desagradables de la vida. Però Alfredo, de què serveix ser racionals, actuar sota una moral i estressar-nos per les coses desagradables de la vida, si quan morim probablement ningú ens recordarà i, per tant, tot el que fa sa mare no tindrà cap importància? És a dir, per molt bons que intentem ser ara, una vegada morts, tots anirem al mateix lloc, independentment d'allò que hàgim fet durant la nostra vida, ja siguis un assassí o la millor persona. Però Marina, ser racional serveix perquè la virtut és el bé suprem i ens esforçam per viure segons principis ètics, com la justícia, la bondat i la dor a un trot. Home, sí que és bo ara que, per viure millor, hauríem de rompre amb els velors i centrar-nos en el plaer, independentment de la moral, i això ens ajuda a fer-ho. Encara que no puguem evitar que ens facin coses desagradables, com la mort d'algú, sí que tenim el poder de triar quina actitud prenem per afrontar-les. Així que, si visquéssim deixant-nos guiar pel plaer i evitéssim tenir una mala actitud davant segons quines coses, viuríem molt millor i disfrutaríem de la vida segons l'etern retorn de l'inici. Ja, però aquest estil de vida, però mai aconseguiràs arribar a la veritat o la felicitat, que és allò que tothom hauria d'esperar. Bé, criar-se i viure de manera honesta, és a dir, segons el plaer estoica, duet a tenir una vida racional depenent dels valors i les prioritats que tingui cada persona. Algunes persones, com jo, poden sentir-se plenes mitjançant la recerca constant del plaer, mentre que altres, com l'Alfredo, poden sentir-se llestos, mentre que altres, com l'Alfredo, poden preferir una vida més equilibrada centrada en els seus principis i els seus valors. I els dos tipus de vida s'acosten sent la millor manera de viure. Marta, Clara, de què xerreu? Estic parlant que hem passat molt de temps per les hores dels filòsofs homes, però en cap moment hem parlat de Capdano. Aleshores, parlem de María Zambrano. Per si no ho sabíeu, María Zambrano va néixer a Malagal, el 22 d'abril del 1904, i al cap de quatre anys es va mudar a Madrid i allà, a Sevilla, on va passar la seva adolescència. El 1924 va fer els seus estudis de filosofia a la Universitat de Madrid, on va assistir i va conèixer Ortega i Gasset, i d'aquí posteriorment va analitzar la seva teoria de la raó. D'aquí, va crear la seva pròpia teoria, la raó poètica. Per si no ho amagués prou, també, durant aquesta època, va participar en moviments estudiantils i va col·laborar en diversos diaris. La seva primera obra, si no vaig malament, seria el Nou del liberalisme, publicat el 1930, on explica els esdeveniments polítics d'aquell any. Tot això, perquè no fos coneguda, es fan fins a la publicació de l'article escrit per un home. El somni és de María Zambrano, escrit per José Luis López Araguren i publicat el 1966 per la revista Occident. Al llarg dels anys, el reconeixement la va portar a guanyar el Premi Príncipe d'Estudis, el 1981, i està nomenament com a doctora honoris causa per la Universitat de Màlaga. I dius que ella va fer la teoria de la raó poètica? Clar, va ser ella. Si ho penses, es podria comparar la raó pura de Kant i la raó vital per Ortega. Sí, però la raó poètica tractarà sobre un nou punt de vista, i no ens captem en l'assumpte partint més d'una zona baixa, emocional o simbòlica, el que permet que vegem les coses des d'una perspectiva més profunda, de la que ens permet la raó discursiva, que és aquella, per si no ho sabies, que amplia els pensaments més metòdics, lògics i analítics per captar-nos. Per exemple, si estiguéssim en una classe de ciències com a temàtiques, la raó que es farà servir serà la discursiva. Per a Zambrano no la rebutge, sinó que opina que aquesta raó va deixar coses enrere de la creativitat, i per tant no veig una part de la capacitat humana per comprendre el món. Exacte. També, just com fas poemes, la raó poètica utilitza metàfores i símbols per arribar a un resultat més profund, del que captem i així poder connectar amb una realitat no empírica. Tots aquests recursos s'expressen a través de l'art, la música o qualsevol altre tipus d'expressió creativa. Per exemple, si et trobes a un museu contemplant un quadre, serà la raó poètica la que et permetrà sentir admiració, emoción o cualquier sentimiento que no siempre se pueda explicar porque se sienten y son. En vez de hablar de la relación entre Zambrano y Nietzsche, sabemos que la relación entre ellos dos verrán la influencia y posibilidad de Nietzsche o las ideas de Zambrano. Ella respira sus reflexiones sobre la raó, la existencia y la relación entre el individuo y la sociedad, y así va a trobar similitudes entre ellas y sus ideas. Hemos llegado al final del podcast. Espero que hayáis aprendido un poco más sobre este filósofo tan importante como es Nietzsche. Además, su filosofía ofrece muchas ideas para reflexionar. Gracias por su participación.